El origen de Ventania, palabra portuguesa que significa “vento forte e prolongado” se remonta a un tiempo pasado y a un lugar que descubrimos en un viaje a Brasil. Aquella Ventania era una casa de huéspedes situada en la isla de Marajó, en la desembocadura del río Amazonas, instalada en una colina ventosa, con un mar embravecido como banda sonora. Isla que durante un tiempo, antes incluso de conocerla, llenó nuestra imaginación y nuestra ilusión terca de localizar un lugar en el mundo en el que establecernos y crear algo, similar en parte, a lo que conocimos en aquella colina brasileña. Una búsqueda que prosiguió durante años por otros paisajes y otros vientos. No es una isla, pero éste es nuestro pequeño mundo escogido, con la misma bravía ventania y con un rugir de ramas de árboles y un oleaje de campos que suplen un mar no muy lejano…

domingo, 25 de marzo de 2012

LES SIRENES DE PALS

Extret de la revista del Baix Empordà

" A la vila de Pals un cop l'any a l'hivern, totes les sirenes del món es reunien al voltant de la torre de Mar que nosaltres coneixem com a "Torre Mora". La primera cosa que feien en sortir de l'aigua era treure's el vel de color blau i el posaven damunt la sorra de la platja, després començaven a contar tots els grans de sorra fins a la matinada. Els pescadors, que ho sabien, s'magaven darrere les dunes per poder agafar el vel de la sirena. Aquell que ho aconseguia es casava amb ella i es convertia en un home molt ric. La raó que vinguessin a Pals les sirenes és perquè la seva reina habitava les illes Formigues: era la més bonica de totes. Un dia s'enamorà d'un pastor, i el pastor també caigué bojament enamorat d'ella... el que semblava un amor impossible, es féu realitat. La sirena sortí del mar endinsant-se terra endins i el pastor baixà de la muntanya, fou d'aquesta manera com es formà l'Empordà. Quan algun dia visiteu la vila de Pals després de passejar pels seus carrers i places sortireu pel portal de la torre del Rom i us trobareu al Padró. Mirant al nord, si observeu atentament,  veureu les muntanyes del Montgrí que separen l'Alt i el Baix Empordà, i si us hi fixeu bé descobrireu el perfil de la sirena encantada: el cap, el pit i la seva cua que encara el mar acaricia i que representa les illes Medes.
Pot ser que una de las raons que a Pals no hi restin pescadors, a part de quedar soterrat el seu port, és que degut a què tantes sirenes con venien tots els pescadors aconseguiren finalment agafar un vel i convertir-se en homes rics."  

sábado, 17 de marzo de 2012

Llegenda de la cala El Crit de Mont- Ras


Aquesta és la versió, de les moltes que existeixen, publicada pel palafrullenc Jordi Pujol i Cofan, publicat en la Revista de Palafrugell en 1962

"Una matinada de primavera, abans de clarejar, un vaixell algerí s'ha  aterrat molt i fondeja prop d'unes cales desertes. Els moros arriben a la platja a rems, amb una petita embarcacióo. Pugen un petit penya-segat. Troben unes vinyes molt ben cultivades. No estaran gaire lluny d'un lloc habitat. Tot fent via cap a l'interior es fiquen dins d'un bosc. Fa estona que caminen i no arriben a descobrir res. El cel de llevant anuncia el nou dia però la fosca és molt arrapada a terra. El cant d'un gall esquinça el silenci i delata la proximitat d'una masia.
La casa és voltada una mica lluny, cautelosamet. El que mana l'escamot no sembla pas tenir pressa. Es veu que vol esperar que es faci de dia. Tan aviat es passa la mà per la barba de color de panotxa, com pel pom d'una daga que porta a la cintura, en forma de tallada de síndria. Mana a un dels seus esbirros que es posi vora la porta, amb ordres de degollar el primer que surti del lloc i de donar el crit de via lliure.
S'està fent clar. De part de dins se sent la fressa que fa una barra lleva quean és moguda. S'obre la porta de la masia. Un home amb unes forques a les mans avança cap al paller. Un cop de daga al coll i l'home cau a terra.  Un bruel apagat i dotze carcanades islàmiques invadeixen la masia. Una vella que està despenjant una olla fumejant dels clemàstecs, cau amb el cap esclafat d'un cop de maça. Enrenou al celler. Alguns moros s'enfilen escales amunt. Crits ofegats a les cambres. Un galifardeu amb una torxa encesa a la mà, cala foc a les cortines d'una alcova. Una noia que tot just es desperta. Dues trenes rosses escampades pel coixí. S'asseu al llit, es posa una ma a la gorja i cau desmaiada.
El cap de la partida dóna unes ordres. Se'n van carregats de botí. A darrera seu, un foc s'enfila de pressa. S'emporten la noia desmaiada. Desfan el camí cap a la platja. Quan arriben, el sol comença a sortir i taca de vermell un illot que hi ha a llevant de la galera fondejada.
La noia és ajeguda a la sorra grisa, les trenes esbullades, descalça. S'ha revingut i una grapada li esquinça la camisa blanca. Una barba de color panotxa i dos ulls con dues brases. Un crit.
El foc de la masia ha estat vist pels veins. S'han format una colla que perseguiexen els pirates. De lluny senten el crit en la calma del matí. Arriben a la platja i els moros ja prenen veles. Han deixat la noia estesa sobre la platja grisa i rosada. Els assassins han begut d'una font que raja vora la platja. D'aquest doll d'aigua se'n dirà Font Morisca i a la platja solitària hi posaran per nom el Crit, per recordar aquests fets tan dramàtics"

 El pas que comunica la font Morisca i el Crit, es una roca foradada per on hi pot passar només una persona. La font d'aigua dolça sembla ser que va rajar fins fa una quinzena d'anys.

lunes, 5 de marzo de 2012

Avui mateix, sense anar més lluny, hem degustat una bona ampolla de Llavors entre amics... us deixem la fitxa tècnica del propi celler....no heu de perdre-us-ho...

Llavors

Un vi per recordar

Llavors arribà el Llavors. Un vi negre de La Vinyeta amb la fruitositat del raïm i la noblesa de la fusta. Un concepte jove, dinàmic i amb força que revisa l’essència més empordanesa. Principalment elaborat amb les caracterísitques vinyes velles de Carinyena, ha estat criat cinc mesos en bótes noves de roure francès, hongarès i romanès. Una actitud innovadora, reflectida també en les reconegudes etiquetes del Llavors —Premi Laus 09—. Fragments de diaris recorden esdeveniments importants que han succeït durant la creació del vi. La versió més moderna d’un Vi de Tramuntana.

Taller de Cuina...